L’IEBC s’organitza en seccions més o menys estables. La de més llarga trajectòria és la d’Edicions, ja que existeix des del moment en què es va fundar l’entitat i ha estat força prolífica. De fet, tenim diverses col·leccions, com Gallica Flavia, amb 7 títols fins a l’actualitat, que acull monografies de tema històric, o La Sitja, de monografies de caràcter divers (lingüístic, patrimonial, social, naturalista, etc.), que ha arribat al número 22, i, més modernament, El Rebost Digital, que combina la publicació tradicional en paper amb les noves tecnologies. Així, el número 1 d’El Rebost Digital és un estudi sobre el setmanari La Ribera del Cinca –publicat a Fraga entre els anys 1929 i 1931–que inclou la digitalització completa d’aquesta publicació històrica. Dins aquesta mateixa col·lecció tenim en preparació la reedició de Les cançons de la nostra gent de Josep Galan, que inclourà un CD amb l’enregistrament d’algunes d’aquestes cançons. A més, editem l’anuari Cinga, que generalment recull les actes de les jornades del Cinga Fòrum i ocasionalment ha tingut caràcter miscel·lani.

També, com a Iniciativa Cultural de la Franja, tenim dos col·leccions, La Gabella, d’estudis d’abast franjolí, i els Quaderns del Cingle, de caràcter literari.

Cal afegir que des de l’any 2000, també com a ICF, dediquem bona part dels nostres esforços econòmics i humans a la publicació d’una revista mensual (10 números l’any) d’actualitat i opinió, Temps de Franja, que a banda de difondre les activitats de les entitats que integrem Iniciativa cobreix un buit de premsa en català de caràcter generalista en les comarques de l’Aragó catalanòfon.

Des de la secció de Normalització Lingüística oferim cursos de català per a persones adultes, hem engegat iniciatives diverses per la nostra llengua (com l’exitosa campanya per no perdre la recepció dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals en el pas a la televisió digital), i atorguem anualment els «Premis Josep Galan (històric president de l’associació) a la normalització lingüística» a persones, empreses o entitats de la comarca que fan un ús constant i desacomplexat de la nostra llengua en les seues activitats públiques. També com a Iniciativa atorguem un «Premi Franja: cultura i territori», d’abast més ampli.

La del Baix Cinca és una comarca amb un complex teixit associatiu, especialment a la ciutat de Fraga, i en aquest marc l’IEBC és una entitat de referència en temes culturals i relatius a la llengua, fet que ha propiciat la col·laboració puntual amb altres associacions de la comarca.

Tanmateix s’etiqueta sovint l’IEBC com a catalanista –en el sentit de ser una mena de cavall de Troia d’un suposat catalanisme expansionista dins l’Aragó– sense parar esment que el que pretén l’entitat és senzillament posar en valor el nostre patrimoni en general i la nostra parla en particular, sense perdre de vista la unitat de la llengua que compartim amb la resta de territoris dels anomenats països catalans.

En aquest sentit l’IEBC porta una llarga trajectòria d’estudi de la parla local alhora que de difusió de la unitat de la llengua, sense que puga observar-se una incidència pràctica d’aquest missatge entre les institucions o la població general, atesa la diglòssia secular que arrosseguem. Per exemple, ens dol que tot i haver tingut força alumnes ens els cursos de català que oferim, el seu interès per la llengua és únicament utilitari (i encara bo!), adreçat a l’obtenció dels certificats de català, però no hem aconseguit implicar-los de manera activa en la defensa de la nostra llengua, o, en un altre ordre de coses, no hem aconseguit que des de l’administració local o comarcal, fora de donar suport a les nostres iniciatives quan això ha estat així, es fes un ús habitual de la llengua catalana o desacomplexat dels nostres referents culturals.

D’altra banda, el nostre posicionament lingüístic ens dificulta les relacions amb l’administració local i comarcal, en un tema que, tot i que la població el viu amb absoluta normalitat, desferma encara ara debats viscerals.

Les relacions amb els partits polítics en un nivell local i comarcal, tot i les tendències de partit, sovint depenen, per a bé o per a mal, de les persones que en un moment o en altre ostenten les responsabilitats públiques i així, els contactes interpersonals poden anar des de la col·laboració a l’hostilitat manifesta. En canvi, la nostra posició a cavall de dos llengües i dos cultures considerem que més aviat ens afavoreix en les relacions exteriors, ja que compartim complicitats amb entitats anàlogues o institucionals d’una banda i l’altra de la frontera autonòmica, com hem detallat més amunt.

D’altra banda, l’IEBC s’ha proposat descentralitzar l’activitat de l’entitat i designar delegacions locals. En aquest sentit cal advertit que tot i la vocació comarcal de l’IEBC, l’activitat de l’IEBC es limita a la de les cinc poblacions catalanoparlants de la comarca (en són onze, en total) i que només en les dos de més entitat, Saidí i Mequinensa, hi té persones associades i col·laboradores fixes.

En l’àmbit logístic, tenim pendent trobar un local digne i visible per a la nostra entitat. Ara mateix ocupem un espai cedit per l’Ajuntament, petit, de condicions precàries i d’accés limitat. Estem convençuts que l’obertura física al públic afavoriria la nostra incidència en la comunitat.

Finalment volem fer un comentari sobre les persones associades a l’entitat. Gairebé la meitat són persones que per motius laborals viuen fora de la comarca, especialment a Catalunya; la majoria són persones residents a la comarca, fidels però poc implicades en les activitats de l’associació; una minoria són persones d’arreu de les terres de parla catalana solidàries amb la nostra activitat.

El nombre de persones associades no ha variat sensiblement els darrers anys i, com és natural a tota associació, voldríem ampliar-ne el nombre.

D’altra banda, formem la junta un grup fix de persones que portem endavant les diverses activitats i responsabilitats; sovint ens sentim aclaparats per la dedicació que demana l’associació encara que les nostres aspiracions siguen modestes. Ara mateix tenim una persona a la secretaria de l’associació amb vuit hores de dedicació setmanal.

Tot i que el relleu personal i generacional és complicat, darrerament s’han incorporat a la junta nous integrants més joves que aporten noves idees i més força de treball.

Per acabar, podem afirmar que l’IEBC s’ha fet un lloc en el teixit associatiu de la comarca i davant de l’administració fruit d’una trajectòria constant i coherent de més de 30 anys. Ara mateix els nostres reptes són diversificar les nostres activitats per arribar també a un públic més divers i més jove com a garantia de continuïtat, i comunicar a la població les nostres inquietuds i propostes evitant manipulacions malintencionades.

Tot i les retallades econòmiques, que naturalment també ens han afectat, allò que ens cal principalment són nous integrants a la junta amb ganes, capacitat i disponibilitat per tirar endavant noves iniciatives, sota un clima polític plàcid que no entrebanque la nostra activitat.