Categories
Notícies Premis i beques

La gala anual de l’IEBC, una festa per reivindicar la nostra llengua

La nostra gala anual es va convertir en un acte festiu, reivindicatiu i en les emocions a flor de pell. Paco Tejero, en nom de la Junta, ens va recordar la importància de preservar la nostra llengua tal com ho fem en la vestimenta, com un valor que ens han llegat els nostres avantpassats.

 

Reivindicatius van ser també els premis, a Carlos Cabós per haver portat la nostra parla més enllà de les nostres fronteres, a Tomás Bosque per donar-la a conèixer a través de la cançó, i a José Ignacio López Susin pet la seva labor persistent en favor de la dignificació del català a l’Aragó. La Beca Amanda Llebot se li va atorgar aquest any a Mari Zapater, pel seu projecte La marca “Higos de Fraga”, entre altres motius per ser una investigació basada en una de les senyes d’identitat del nostre territori.

 

 

I ens vam emocionar molt amb Tomás Bosque i la “Pàtria menuda” de Desideri Lombarte, i amb la veu i l’exquisita sensibilitat de Júlia Cruz. Enhorabona als premiats i gràcies a tots els assistents.

 

 
La vetllada en imatges
Categories
Notícies Premis i beques

Gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca

Tindrà lloc el 10 de desembre a les 19h al Palau Montcada de Fraga
Es farà entrega del Premi «Galan a la normalització lingüística», les beques Amanda Llebot i el premi «Franja: cultura i territori»

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, us convida el proper dissabte 10 de desembre a la seua gala anual, que tindrà lloc en el Palau Montcada de Fraga a les 19:00 hores.

En el transcurs de l’acte, es lliurarà el premi «Galan a la normalització lingüística», que enguany vol reconèixer el fragatí Carlos Cabós (Fraga, 1976) per haver portat la nostra manera de parlar el català més enllà de les nostres fronteres a través de la seua participació com a coprotagonista en la premiada pel·lícula Alcarràs; es desvetllaran els projectes guanyadors de les beques Amanda Llebot; i es concedirà el premi «Franja: cultura i territori» corresponent a l’any 2021, que enguany vol distingir la labor del jurista José Ignacio López Susín al capdavant de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó per la seua persistent labor en favor de la visibilització i la dignificació de la llengua catalana a l’Aragó.

Recollirà també el premi «Franja: cultura i territori» corresponent a l’any 2019 (l’entrega no es va poder fer efectiva a causa de les mesures COVID) el cantautor matarranyenc Tomàs Bosque (La Codonyera, 1948), que va donar a conèixer la llengua de les nostres comarques en diversos recitals en la dècada dels 70 i ha continuat escrivint poesia i articles en la premsa comarcal en defensa del català a l’Aragó.

La nota musical de la gala correrà a càrrec de la cantant fragatina Júlia Cruz.

Categories
Cinga Fòrum Notícies

Cinga Fòrum 2021 – De Xalamera a Mequinensa: de Sender a Moncada

Jornada dedicada a Jesús Moncada i Ramon J. Sender

“Influencia de la comarca en la obra de R.J. Sender”, per Antonio Ibáñez *

https://youtu.be/O9sokmcOZfI

*Aquesta ponència està incompleta a causa de problemes tècnics en l’enregistrament. Disculpeu les molèsties.

‘Territori, llengua, literatura i identitat: el paisatge en l’obra de Jesús Moncada’, per Laura Farré

Presentació de la novel·la il·lustrada ‘Camí de Sirga’, amb el dibuixant Roberto Morote i l’adaptador al català Esteve Betrià

Categories
Notícies

Comunicat: Dia Internacional de la Llengua Materna 2021

L’ús de la nostra llengua està retrocedint de manera preocupant: ha passat del 73,6% a un 49,6% en 15 anys

Des de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA aprofitem la data del 21 de febrer, declarat per la UNESCO Dia Internacional de la Llengua Materna, d’una banda, per fer un crida a la població de la Franja en general, per tal que s’adopte un compromís més ferm per fer front al procéss de substitució lingüística que s’hi està produint, segons constaten diversos estudis i enquestes.

Fa poc hem sabut que l’ús dela nostra llengua, a les comarques aragoneses catalanoparlants, està retrocedint de manera preocupant. Segons l’enquesta sobre usos lingüístics de l’entitat Plataforma per La Llengua (informació publicada recentment en El Punt Avui), el català parlat a la Franja ha passat d’un 73’6% d’ús a tan sols un 49’6% en només 15 anys (de 2005 a 2020), situant-se com el territori de parla catalana que més ha patit aquesta davallada.

Per altra banda, demanen a les administracions locals, comarcals i autonòmica; organitzacions polítiques, sindicals, agrupacions empresarials; institucions educatives –escoles, instituts i universitats–; entitats i associacions culturals, d’oci, esportives; i mitjans de comunicació –premsa, ràdio, televisió, internet–, una implicació decidida per aturar aquest procés.

La Comunitat Autònoma d’Aragó hauria de canviar l’estatus jurídic de les llengües pròpies de “protegides” a “cooficials”

A més, interpel·lem de manera especial a la Comunitat Autònoma d’Aragó perquè realitze urgentment un diagnòstic propi i precís de la situació de les llengües a casa nostra i, si constata aquesta situació, es replantege el model lingüístic, tant pel que fa a l’estatus jurídic de les llengües pròpies, que haurien de passar de “protegides” a “cooficials”, com a l’augment de recursos humans i materials necessaris per tal de revertir aquesta situació.

Apel·lem també a la responsabilitat de les corporacions municipals i comarcals, i més quan, en la major part de les ocasions, s’incompleixen declaracions pròpies de compromís envers la nostra llengua, impedint, per exemple, que la ciutadania s’hi pugue adreçaren la seua pròpia llengua; discriminant-la i reduint-la a la mínima expressió en els actes polítics i públics –bandos, plens municipals,comunicats, xarxes socials, festes, cultura, etc.–; i no considerant-la en els projectes educatius de centres de titularitat municipal com les escoles infantils, element clau per mantenir la transmissió lingüística, i que actualment, actuen de manera contrària al que seria desitjable, ja que els primers anys de socialització dels xiquets són de vital importància perquè es consoliden com bilingües o monolingües, circumstància aquesta darrera que els limita oportunitats futures de naturalesa social, cultural, educativa, econòmica, etc.

La progressiva disminució de l’ús social de la nostra llengua amenaça la seua supervivència i ens situa en un escenari d’autèntica emergència lingüística

La pèrdua d’una llengua suposa per a la nostra comunitat autònoma un empobriment de primera magnitud del patrimoni cultural, comparable, per exemple, a la fi de tot un ecosistema, ja que una llengua condiciona l’“ecosistema cultural d’una comunitat” perquè ens aporta una visió particular i original del món; mentre que a nivell personal, implica una pèrdua d’identitat –de connexió amb els nostres avantpassats–; empobriment econòmic –de possibilitats laborals i de negocis amb comunitats veïnes–; desavantatges educatius a l’escola, l’institut i la universitat; limitacions culturals –literatura, cinema, teatre, etc.–, entre altres.

La progressiva disminució de l’ús social de la nostra llengua amenaça la seua supervivència i ens situa en un escenari d’autèntica emergència lingüística, ja que el llindar del punt de “no retorn” estroba en el 30% de parlants; i més, quan s’ha constatat que és el segment dels joves el que més ha abandonat l’ús social de la llengua.

Per tot això, demanem que aquest 21 de febrer, Dia de la Llengua Materna, sigue, no una celebració merament rutinària, sinó un dia que marque el començament d’un canvi de tendència fruit de l’assumpció de la responsabilitat que a cadascú ens pertoca.

Categories
Notícies Premis i beques

Premis «Franja», «Galan» i beca Amanda Llebot malgrat la pandèmia

Si bé l’emergència sanitària actual no permetrà la celebració de la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, que s’escau habitualment cap a finals d’any, l’associació ha decidit fer públics els «Premis Galan a la normalització lingüística» i el «Premi Franja: cultura i territori», aquest darrer atorgat per Iniciativa Cultural de la Franja.

El premi Franja corresponent a l’any 2019 vol reconèixer la trajectòria del músic i poeta Tomàs Bosque (La Codonyera, 1948). El cantautor matarranyenc, professor de música i actualment resident a Saragossa, va donar a conèixer la llengua de les nostres comarques en diversos recitals en què va participar durant la dècada dels 70, per continuar després i fins a l’actualitat conreant la poesia i l’articulisme en la premsa comarcal, sempre en defensa de la terra i de la dignitat de la llengua catalana a l’Aragó. La lírica de Bosque, de ressons populars, posa veu al paisatge natural i humà de les valls del Mesquí i del Matarranya amb la sonoritat singular del català codonyerenc.

El músic i poeta Tomàs Bosque en una imatge d’arxiu.

El premi Galan 2020 ha recaigut en el programa de ràdio Astí estem codirigit per Emilio Rubio i Adrià Soler. El programa va començar emetent-se diàriament per la televisió local Digital Fraga i a través de les xarxes socials durant els mesos de confinament més estricte, per passar a emetre’s actualment a través de les ones de Ràdio Fraga i l’emissora local de Vallobar amb periodicitat setmanal. «Astí estem» és un magazine cultural que es nodreix del talent local, ja que compta amb múltiples col·laboradors residents tant a la comarca com, gràcies a les noves tecnologies, arreu del món. Les llengües catalana i castellana s’integren amb naturalitat en les diverses seccions del programa en funció de la llengua materna de cada col·laborador.

Foto de l’especial fi de temporada d’Astí Estem, amb Pablo Piquer (tècnic de so del programa), Emilio Rubio (copresentador i director), Adrián Soler (copresentador) i Javier Salmerón (col·laborador). FOTO ENRIC

El lliurament efectiu dels premis es farà de seguida que la situació sanitària ho permeta.

La Beca Amanda Llebot d’aquest any ha estat atorgada al projecte “Proyecto de trabajo sobre la documentación presente en el Archivo Histórico de Fraga referente a los pozos de hielo: construcción y uso”, presentat per Aránzazu Montanter Satorres, per ésser un treball d’investigació de temàtica actual que contribuirà al coneixement i la difusió de la història de Fraga i per la interessant combinació entre Arqueologia i fonts històriques.

Aránzazu Montanter Satorres en una imatge d’arxiu.
Categories
Cinga Fòrum Notícies

Cinga Fòrum 2020 – Pagesia i temporalitat

Cinga Fòrum 2020: Pagesia i temporalitat

 

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca I.E.A. va organitzar el passat dissabte 26 de setembre una jornada sobre pagesia i temporalitat per reflexionar sobre la situació que es viu a la comarca.

La pandèmia del COVID-19 en què ens veiem immersos ha tornat a posar en primera plana una problemàtica latent, que es reprodueix recurrentment des que les explotacions agràries de les nostres comarques han anat evolucionant en un món cada vegada més globalitzat.

Ens trobem a la zona 0 de la situació, en la cruïlla entre comarques on la crisi sanitària s’ha afegit a la crisi humanitària de les migracions a gran escala i a un àmbit agrari i ramader que lluita per sobreviure a les transformacions econòmiques mundials.

En realitat, el binomi pagesia-immigració és el nus de confluència de problemàtiques pròpies i complexes que superen l’àmbit d’acció local o comarcal.

Tanmateix, com a comunitat que ens toca viure aquesta situació de manera recurrent, no podem tancar un altre camí l’episodi en fals.Des de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA pensem que tenim davant nostre una oportunitat per conèixer i analitzar el problema escoltant les veus de les persones que el viuen de més a prop i, sobretot, per abordar-lo i formular propostes, perquè estem convençuts que entre tots podem trobar-hi un altre camí.

Presentació

A càrrec de Pep Labat, Carmen Costa (alcaldessa de Fraga) i Marco Antonio Ibarz (president de la Comarca del Baix Cinca). Inclou la presentació del documental El cost de la fruita amb Clara Barbal

Fruticultura, Migración y Género: Explorando en los enclaves rurales del Bajo Cinca

Cap a un model eficient de fruticultura: condicionants actuals i perspectives

 

Categories
Notícies

Pep Labat: «És de sentit comú mantenir una interlocució permanent sobre pagesia i immigració»

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca I.E.A. va organitzar el passat dissabte 26 de setembre una jornada sobre pagesia i temporalitat per reflexionar sobre la situació que es viu a la comarca.

La pandèmia del COVID-19 en què ens veiem immersos ha tornat a posar en primera plana una problemàtica latent, que es reprodueix recurrentment des que les explotacions agràries de les nostres comarques han anat evolucionant en un món cada vegada més globalitzat.

Ens trobem a la zona 0 de la situació, en la cruïlla entre comarques on la crisi sanitària s’ha afegit a la crisi humanitària de les migracions a gran escala i a un àmbit agrari i ramader que lluita per sobreviure a les transformacions econòmiques mundials.

En realitat, el binomi pagesia-immigració és el nus de confluència de problemàtiques pròpies i complexes que superen l’àmbit d’acció local o comarcal.

Tanmateix, com a comunitat que ens toca viure aquesta situació de manera recurrent, no podem tancar un altre camí l’episodi en fals.Des de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA pensem que tenim davant nostre una oportunitat per conèixer i analitzar el problema escoltant les veus de les persones que el viuen de més a prop i, sobretot, per abordar-lo i formular propostes, perquè estem convençuts que entre tots podem trobar-hi un altre camí.